■ condecoració

Partició sil·làbica: con_de_co_ra_ci_ó
Etimologia: de condecorar
    femení
    1. Acció de condecorar;
    2. l’efecte.
  2. especialment Insígnia honorífica per a ésser portada generalment al pit, amb què hom condecora algú en premi d’algun servei o d’algun mèrit notable o per perpetuar un fet històric important.