■ confiança

Partició sil·làbica: con_fi_an_ça
Etimologia: de confiar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Seguretat d’aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’algú. Tenir molta, o poca, confiança en algú. Inspirar confiança.
    2. de confiança Expressió que hom aplica a les persones o les coses en les quals pot confiar.
    3. en confiança Confidencialment.
    4. lloc (o càrrec, o missió, etc.) de confiança Lloc, càrrec, missió, etc., que requereix una persona en qui hom pugui tenir confiança.
  2. Seguretat d’aquell qui compta amb si mateix. Sempre parla amb confiança.
  3. Seguretat d’aquell qui compta amb alguna cosa. Tenir confiança en la ciència.
  4. Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. L’amistat comporta confiança. Agafar confiança.
  5. dret civil Conveni secret entre dues persones per eludir responsabilitats civils ocultant béns i posant-los en poder d’un tercer.