■ conflictiu
| | conflictiva

Partició sil·làbica: con_flic_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. conflictus, -a, -um, participi de confligĕre ‘xocar’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al conflicte. Una situació conflictiva.
  2. Que dona lloc a conflictes. Una persona conflictiva.