■ conformar

Etimologia: del ll. conformare, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
    1. transitiu Fer (alguna cosa) conforme a un tipus, a un model. Conformar una frase a la gramàtica.
    2. pronominal Conformeu-vos al seu exemple.
    3. transitiu Donar als metalls una forma adequada a l’ús a què van destinats.
  2. per extensió
    1. transitiu Fer (alguna cosa) conforme a una norma, a allò que és ordenat per algú, que és necessari. Cal conformar la conducta a la llei.
    2. pronominal La nova constitució es conforma a les necessitats del poble.
    3. transitiu economia Donar la conformitat a la recepció o al lliurament d’una mercaderia.
  3. pronominal Resignar-se.
  4. transitiu Donar resignació. Miraré de conformar-lo.