Es mostren 2 resultats

■ conjuntiva

■ conjuntiva

femení anatomia Mucosa que recobreix la cara posterior de les parpelles, la cara anterior del globus ocular i el fons del sac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntiu
| conjuntiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjuntiu</title>

Partició sil·làbica: con_jun_tiu
Etimologia: del ll. conjunctivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que uneix, especialment parts orgàniques. Teixit conjuntiu.
  2. gramàtica
    1. Dit de la forma que serveix de nexe, de lligam, entre dues parts d’una mateixa oració o bé entre dues de distintes. Locució conjuntiva.
    2. proposició conjuntiva Proposició de relatiu.
  3. lògica
    1. Dit del sil·logisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió.
    2. addició conjuntiva Suma lògica els membres de la qual no s’exclouen.

■ conjuntiu
| conjuntiva

adjectiu Que uneix, especialment parts orgàniques Teixit conjuntiu gramàtica Dit de la forma que serveix de nexe, de lligam, entre dues parts d’una mateixa oració o bé entre dues de distintes Locució conjuntiva proposició conjuntiva Proposició de relatiu lògica Dit del sillogisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió addició conjuntiva Suma lògica els membres de la qual no s’exclouen
Traducció