■ convulsiu
| | convulsiva

Partició sil·làbica: con_vul_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convulsus, -a, -um, part. del ll. convellĕre ‘arrencar, sotraguejar’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la convulsió.
  2. Que causa convulsions.