Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

■ copejar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copejar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de cop¹

verb transitiu Donar cops (a algú o alguna cosa). Uns vàndals el copejaren brutalment. Copejar la taula.

Vegeu també:
copejar²

■ copejar¹

verb transitiu Donar cops a algú o alguna cosa Uns vàndals el copejaren brutalment Copejar la taula Vegeu també copejar 2

copejar²

<title type="display">copejar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de cop²

verb

transitiu

pesca

Buidar el cop (d’un art).
Donar cullerades a l’aigua amb el salabret per tal d’agafar (alguna cosa).

Vegeu també:

copejar²

verb transitiu pesca Buidar el cop d’un art Donar cullerades a l’aigua amb el salabret per tal d’agafar alguna cosa Vegeu també copejar 1