Es mostren 2 resultats

■ cors1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cors</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. cursus ‘curs, acció de córrer’ 1a font: s. XIV, Consolat
    masculí història
  1. Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o una autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’execució d’una represàlia.
  2. anar en cors Fer de corsari.
  3. armar en cors Disposar convenientment (un vaixell mercant) per a accions de guerra.
  4. fer el cors Fer de corsari.



    5. Vegeu també:
    cors2

■ cors1

masculí història Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o una autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’execució d’una represàlia anar en cors Fer de corsari armar en cors Disposar convenientment un vaixell mercant per a accions de guerra fer el cors Fer de corsari Vegeu també cors 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cors2
| corsa

■ cors2
| corsa

adjectiu i masculí i femení De Còrsega illa de la mar Mediterrània o del cors conjunt de dialectes masculí lingüística Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega Vegeu també cors 1
Traducció