Es mostren 2 resultats

■ cortesà
| cortesana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cortesà</title>

Etimologia: molt probablement de l’oc. cortesan, pres de l’it. cortegiano, segurament del b. ll. cortesanus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu i masculí i femení Pertanyent a la cort d’un príncep.
  2. femení
    1. Dona de costums laxos, culta i socialment influent.
    2. per extensió Prostituta.

■ cortesà
| cortesana

adjectiu i masculí i femení Pertanyent a la cort d’un príncep femení Dona de costums laxos, culta i socialment influent per extensió Prostituta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cortès
| cortesa

■ cortès
| cortesa

adjectiu Que té molta urbanitat Una persona cortesa És cortès amb tothom Que demostra o expressa molta urbanitat Ha tingut paraules corteses per a tothom Llenguatge cortès
Informació complementària
Traducció