cortina
Accessory
Etimologia: del ll. td. cortina, íd., der. del ll. vg. cors, cortis ‘recinte, clos’, pel fet d’envoltar els llits i altres llocs 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
-
femení
-
- Peça de roba que hom penja per adornar, abrigar, etc., darrere les portes o les finestres, per separar dues parts d’una habitació, davant un escenari, per cobrir una prestatgeria, amagar un llit, etc.
- tenir cortina antigament Tenir la botiga oberta un barber.
- antigament Tapís.
-
figuradament
- Allò que limita la vista, que tapa alguna cosa. Una cortina de muntanyes. Una cortina de pluja.
- cortina de foc tàctica Sistema de focs, especialment de la cavalleria, continu i de poca profunditat i densitat, per a desorientar l’enemic quant a la veritable resistència i la situació en el terreny.
- cortina de fum tàctica Núvol o boira artificial que hom col·loca entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles.
- botànica En alguns gèneres de bolets, conjunt de filaments molt delicats, procedents del vel parcial, que uneixen la vora del capell a la cama.
- plural heràldica Les dues parts laterals del pavelló dels sobirans que cauen del cim.
- ciències militars Part recta de la muralla que en una fortificació uneix els costats de dos baluards consecutius.
- pintura A l’edat mitjana, tela generalment fosca decorada amb escenes de caça, galants o mitològiques, o ornamentacions, a imitació dels treballs de tapisseria.
Vegeu també:
cortina2