■ crim

Etimologia: del ll. crīmen, -ĭnis ‘acusació; crim’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Violació greu de la llei moral. Cometre un crim.
    1. dret penal Infracció punible de caràcter greu.
    2. crim de guerra dret internacional Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
    3. crim de lesa majestat dret penal Crim comès contra el sobirà de l’estat.
    1. hiperbòlicament Falliment o tort greu. És un crim, d’ajudar aquesta gent.
    2. usat absolutament Fet de cometre crims. Viure del crim.