■ crossa

Etimologia: probablement del germ. *krŭkkjō, íd. 1a font: s. XII
  1. femení
    1. Bastó corbat al capdamunt.
    2. especialment litúrgia Bàcul.
  2. femení medicina
    1. Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l’aixella.
    2. impròpiament Bastó anglès.
  3. femení Bastó acabat en una forqueta damunt la qual hom fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar un tabernacle, un baiard, unes andes, etc., per tal que els portadors puguin reposar.
  4. femení Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, on va endollat el cimerol.
  5. folklore
    1. femení Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament del castell.
    2. masculí i femení Cadascun dels castellers que formen part de la crossa.
  6. femení indústria tèxtil Peça de la selfactina que va articulada a la barra del plegador i que actua sobre seu per tal de donar forma a la fusada.
  7. crossa de l’aorta anatomia Part corba de l’aorta entre les porcions ascendent i descendent.