■ dejecció

Partició sil·làbica: de_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. dejectio, -ōnis ‘capgirament, abaixament’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. Rebaixament moral.
  2. astrologia Situació en què un planeta té el mínim d’influència.
  3. geomorfologia Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció dels fenòmens externs de la Terra (corrents fluvials, vents, etc.), o pels interns, com els productes volcànics.
  4. medicina
    1. Evacuació de les matèries fecals.
    2. Conjunt de matèries fecals evacuades. Dejecció biliosa.