■ descarregar

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Alliberar o alleujar d’una càrrega. Descarrega’m aquest pes.
    2. usat absolutament Han ajudat el carreter a descarregar.
    3. pronominal Descarregar-se un pes.
    4. transitiu per extensió Descarregar un cop de bastó.
    5. transitiu per extensió i figuradament Descarregar les ires, la ràbia, la fúria.
    6. transitiu armament Disparar o treure la càrrega d’una arma carregada.
    7. transitiu electricitat i electrotècnia Fer perdre càrrega d’un acumulador, una línia, una instal·lació, etc.
    8. pronominal electricitat Descarregar-se una bateria.
    9. transitiu arts gràfiques Eliminar l’excés de tinta dels roleus mitjançant els fulls de descàrrega o maculatures.
    10. transitiu arts gràfiques En les operacions de tiratge, posar un full de paper sobre el cilindre de la màquina abans de procedir al retiratge.
    11. transitiu informàtica Baixar.
    12. transitiu indústria tèxtil Treure la borra dipositada en les guarnicions d’una carda per mitjà del desborrador.
    13. descarregar el ventre (o l’estómac) defecar 2.
  2. figuradament
    1. transitiu Alliberar o alleujar d’una obligació, d’una molèstia, d’una responsabilitat. Descarregar d’un deute.
    2. pronominal Descarregar-se de les obligacions de tutor.
    3. descarregar el cor Deixar desbordar algú els seus sentiments.
    4. descarregar la consciència Confessar-se.
    1. transitiu Treure càrrega. Descarregar una caixa d’un carro.
    2. usat absolutament La nau ja ha descarregat.
    3. pronominal Descarregar-se un sac de l’esquena.
    4. descarregar els núvols Ploure abundosament.
  4. transitiu folklore En l’argot casteller, desfer el castell sense fer llenya.
  5. transitiu indústria tèxtil Perdre, una roba, una part del color en ésser rentada perquè hom hi ha fixat el colorant d’una manera insuficient.