■ desobediència

Partició sil·làbica: des_o_be_di_èn_ci_a
Etimologia: de desobedient 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de desobeir. Castigar la desobediència.
  2. Disposició a desobeir. La desobediència és un defecte greu.
  3. desobediència civil Nom amb què també és coneguda la resistència pacífica.