■ desocupació

Partició sil·làbica: des_o_cu_pa_ci_ó
Etimologia: de desocupar 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de desocupar o de desocupar-se.
  2. Manca d’ocupació.
  3. Estat de qui no té ocupació.
  4. economia Volum de la diferència entre el nombre d’hores treballades i les que podrien treballar les persones amb capacitat per a fer-ho, considerant un període determinat de temps i donada una jornada de treball considerada com a normal.
  5. sociologia Inactivitat forçosa deguda a la manca de treball.