■ despenjar

Etimologia: de penjar 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Fer cessar d’estar penjat.
    2. pronominal Cessar d’estar penjat.
  2. transitiu per extensió Fer cessar d’ésser en un lloc alt.
  3. transitiu Treure (l’auricular del telèfon) del seu suport per trucar, respondre o impedir que soni.
  4. pronominal figuradament i col·loquialment Manifestar un pensament, un propòsit, etc., generalment absurd, estrambòtic. Es despenja sempre amb uns acudits!
  5. pronominal figuradament i col·loquialment Comparèixer, deixar-se caure en un lloc. Abans de les sis es despenjarà per aquí.