■ detonació

Partició sil·làbica: de_to_na_ci_ó
Etimologia: de detonar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Acció de detonar;
    2. l’efecte.
  2. explosius i armament Reacció de transformació dels explosius detonadors, autopropagada i extremament ràpida.
  3. motors En els motors d’encesa per guspira, típic soroll de martelleig, localitzable a la culata del motor, que identifica una combustió anormal de la mescla.