■ deutor | deutora

Partició sil·làbica: deu_tor
Etimologia: del ll. debitor, -ōris, íd. 1a font: 1260
  1. adjectiu i masculí i femení Que deu, que té un deute o deutes.
  2. masculí i femení dret En una relació jurídica, persona que té l’obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat.