■ directiu | directiva

Partició sil·làbica: di_rec_tiu
Etimologia: del b. ll. directivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la direcció, al comandament. Preceptes directius.
    2. Que té el poder, la virtut, de dirigir. Comitè directiu.
  2. masculí i femení Persona que dirigeix juntament amb d’altres, dirigent, especialment que dirigeix una societat, un club, etc. Els directius de l’empresa.
  3. femení Junta directiva.
  4. femení dret Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació.
  5. adjectiu tecnologia i telecomunicacions Direccional. Antena directiva.