■ discret | discreta

Etimologia: del ll. discretus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que té discreció. Pots confiar-li qualsevol secret, perquè és una noia molt discreta.
    2. Que denota, que enclou, moderació, que no destaca. Li agraden els vestits de colors discrets.
  2. adjectiu
    1. Compost de parts separades; discontinu. Una funció discreta.
    2. física i matemàtiques Dit de la variable que només pot prendre un conjunt finit o numerable de valors, per oposició a una variable contínua.
    3. sistema discret informàtica i tecnologia Sistema en el qual els senyals en un o més punts només poden canviar durant valors discrets del temps t.
  3. adjectiu història Tractament antic donat als notaris, els procuradors, els cirurgians, els apotecaris i altres membres de l’estament dels artistes, i també als preveres.
  4. catolicisme
    1. masculí Delegat elegit per un capítol provincial dels framenors per assistir a un capítol general de l’orde.
    2. masculí i femení En alguns ordes religiosos, frare o monja que assisteix el superior d’una comunitat com a conseller o assessor en les qüestions importants.
    3. femení En determinades confraries piadoses femenines, acompanyant de la priora.