■ discurs

Etimologia: del ll. discursus, -us, íd. 1a font: 1490, Tirant
    masculí
  1. lògica Procés de pensament mitjançant el qual hom arriba a conèixer quelcom a través del raonament, tot encadenant diverses idees d’una forma ordenada.
  2. lingüística
    1. text 3 1.
    2. especialment text 3 1 considerat en el seu context de producció i recepció.
    3. anàlisi del discurs Disciplina lingüística que estudia el text o discurs en el seu àmbit de producció i recepció.
    1. literatura Desenvolupament ordenat sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant un públic amb una finalitat persuasiva.
    2. col·loquialment Xerrameca pedant i llarga, generalment amb intenció de convèncer algú.