■ dispersió

Partició sil·làbica: dis_per_si_ó
Etimologia: del ll. dispersio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de dispersar o de dispersar-se;
    2. l’efecte.
  2. botànica Disseminació.
  3. estadística Desviació d’un conjunt de valors respecte a un valor central, generalment el valor mitjà.
  4. física atòmica Procés mitjançant el qual té lloc un canvi de les constants físiques, àdhuc de la natura, d’una ona o un feix de partícules que travessen un medi, a causa de la interacció amb les partícules d’aquest.
  5. magnetisme Fenomen consistent en el fet que una part del flux magnètic d’una màquina elèctrica, un transformador, etc., es desvia del circuit magnètic, generalment de ferro, i es tanca a través de l’aire, amb la qual cosa redueix el flux útil.
  6. òptica Variació de l’índex de refracció d’una substància en fer-ho la freqüència de la llum incident.
  7. química Sistema heterogeni format per dues fases o més en el qual la fase dispersa és en suspensió en el medi de dispersió, que pot ésser un líquid, un sòlid o un gas.