■ dissetè
| | dissetena

Etimologia: de disset
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 17è 17a] Que, en una sèrie, en té setze davant seu, que fa disset. La dissetena filla del soldà. Fou la dissetena de la competició.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en disset parts iguals.
    2. masculí Un dissetè, 1/17. Set dissetens, 7/17.