■ distreure

Partició sil·làbica: dis_treu_re
Etimologia: del ll. distrahĕre, íd.
    verb [p p distret -a]
  1. transitiu
    1. Apartar (una cosa) del lloc on era assignada o de l’ús a què era destinada. Ha distret una quantitat dels fons de beneficència.
    2. per extensió No distragueu forces en altres empreses.
    1. transitiu Apartar l’atenció d’una persona d’allò a què s’aplica o hauria d’aplicar-se. No el distreguis parlant-li.
    2. pronominal Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del carrer.
  3. pronominal Oblidar-se. M’he distret de comprar-te la llibreta.
    1. transitiu Retenir agradablement o tranquil·lament l’atenció d’algú.
    2. usat absolutament El cinema distreu molt.
    3. pronominal Vaig al teatre a distreure’m una estona.