Es mostren 3 resultats

do1

do

Accessory
Etimologia: del nom de G. B. Doni (s. XVII), que canvià l’ut de l’escala de Guido d’Arezzo (s. XI), treta de l’himne: UT queant laxis REsonare fibris / MIra gestorum FAmuli tuorum, / SOLve polluti LAbii reatum, / Sancte Ioannes
Body
masculí [plural dos] [símbol C] música Primera nota de l’escala musical diatònica.


Vegeu també:
do2

do1

do2

do

Accessory
Etimologia: del ll. dōnum, íd., de la mateixa arrel del verb dare ‘dar’
Body
    masculí
    1. Acte de donar. Fer un do a algú.
    2. Cosa donada, cedida graciosament.
    3. fer do de Donar. Fer do d’alguna cosa a algú.
    1. Qualitat natural. Tenir, algú, el do de plaure a la gent.
    2. do de gents Gràcia especial, conjunt de qualitats amb què una persona es guanya la benvolença, la simpatia de la gent que tracta.
    3. do de llengües Facilitat extraordinària per a aprendre de parlar diverses llengües.
    4. dons de l’Esperit Sant cristianisme Disposicions d’origen diví que capaciten l’home a rebre i seguir més promptament els impulsos de l’Esperit Sant, en ordre a la salvació.


  1. Vegeu també:
    do1

do2

déu-n’hi-do

déu-n’hi-do

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia Déu n’hi do]

Partició sil·làbica: déu-n’hi-do
Body
  1. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do!
  2. interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!

déu-n’hi-do