Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

dotze


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dotze</title>

Accessory
Etimologia: del ll. duōdĕcim, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu Onze més un. Els dotze mesos de l’any.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa dotze; dotzè. La plana dotze. La dotze de la classe.
  3. [plural dotzes] masculí
    1. El nombre dotze, 12. Sempre juga al dotze.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dotze. Està de sort, té dos dotzes: el d’espases i el de copes!
  4. masculí i femení Els dotze darrers.
  5. els dotze Bíblia Els apòstols.
  6. les dotze La darrera hora del matí o de la nit, migdia o mitjanit. Són les dotze, el punt de mitjanit.

dotze

dotzè
| dotzena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dotzè</title>

Accessory
Etimologia: de dotze 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 12è 12a] Que en una sèrie en té onze davant seu, que fa dotze. Hi anirem el dotzè dia del mes. Fou el dotzè de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dotze parts iguals.
    2. masculí Un dotzè, 1/12. Quatre dotzens, 4/12.
  2. femení
    1. Conjunt de dotze unitats. Una dotzena de mocadors, de plats, de coberts. Els ous es venen a dotzenes.
    2. dotzena de frare Conjunt de tretze.
  3. en dotzè (o simplement dotzè)
    1. Llibre, fullet, etc., de mida igual a la dotzena part d’un plec.
    2. Forma de vint-i-quatre pàgines: dotze de blanc i dotze de retiratge.

dotzè
| dotzena