Accessory
Etimologia: del ll. emerĭtus, -a, -um, íd., participi de emerēre ‘merèixer, guanyar’, der. de merēre
Body
adjectiu Dit de la persona que, un cop retirada del seu càrrec, en conserva el grau i els honors i, sovint, l’estipendi. Professor emèrit. Bisbe emèrit.