■ encaterinar

Etimologia: der. de Caterina, amb sentit irònic, potser maliciós, del nom de la santa verge, passant a la idea indulgentment pejorativa de ‘innocent’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Encapritxar, enamoriscar, embadalir. El mag encaterinava grans i petits.
  2. pronominal S’ha encaterinat amb un collaret de perles. Es va encaterinar de la filla del mestre.