■ endemig

Etimologia: del cat. ant. demig (ll. vg. demediu, ll. dimĭdĭus, dis-medius), substantivat amb el prefix en-1, amb valor locatiu i temporal
    masculí
    1. Espai de temps que va d’un esdeveniment a un altre de posterior.
    2. en endemig (o en l’endemig) locució adverbial Durant aqueix temps.
    3. en aquest (o aquell) endemig locució adverbial Durant aquest (o aquell) temps.
  2. en l’endemig locució adverbial per extensió Enmig, entre dues coses o més.