■ enrere

Etimologia: de en2 i rere 1a font: 1306
    adverbi
    1. Endarrere. Vam deixar enrere el turó de l’Home.
    2. fer-se enrere Anar en direcció contrària a la normal d’avançar; retrocedir, recular. Tots li obrien pas fent-se enrere.
    3. fer-se enrere figuradament Desdir-se. Ja no pots fer-te enrere d’aquesta decisió.
    4. tornar enrere Tornar pel mateix camí, però en sentit contrari.
  2. Cap al temps passat. Anys enrere.