Es mostren 2 resultats

■ enrocar1

enrocar

Etimologia: de roc2 1a font: 1917, DOrt.
verb intransitiu jocs d’entreteniment En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei.


Vegeu també:
enrocar2

■ enrocar1

verb intransitiu jocs d’entreteniment En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei Vegeu també enrocar 2
Informació complementària
Traducció

■ enrocar2

enrocar

Etimologia: de roca1 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu pesca Enganxar un ham en una roca del fons.
  2. pronominal Enfilar-se una persona, el bestiar, per les roques.


    3. Vegeu també:
    enrocar1

■ enrocar2

verb transitiu pesca Enganxar un ham en una roca del fons pronominal Enfilar-se una persona, el bestiar, per les roques Vegeu també enrocar 1
Informació complementària
Traducció