■ enrogallar

Etimologia: de rogall 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Fer agafar rogall (a algú). L’emoció del moment l’enrogallà.
    2. pronominal Agafar rogall. Amb la humitat que ha fet aquesta nit m’he enrogallat.
  2. pronominal Enronquir-se la veu.