■ entabanar

Etimologia: possiblement d’un *tabà, variant de tabac1, àr. tạbbâq, amb pèrdua de la q, corrent en arabismes catalans, o potser de taba ‘conversa llarga; mentida’ 1a font: 1888
    verb transitiu
  1. Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.
  2. dialectal Impedir la respiració i torbar el cap una olor, el fum, etc.