Es mostren 2 resultats

■ entelar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entelar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de tel 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor. Entelar un vidre amb l’alè. Ni un núvol entela el cel. Les llàgrimes li entelaven els ulls.
    2. pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres.
  2. per analogia
    1. transitiu L’emoció li entelà la veu.
    2. pronominal Sempre se li entela la veu.
  3. figuradament
    1. transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor.
    2. pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment.



    4. Vegeu també:
    entelar2

■ entelar1

verb transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor Entelar un vidre amb l’alè Ni un núvol entela el cel Les llàgrimes li entelaven els ulls pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres per analogia transitiu L’emoció li entelà la veu pronominal Sempre se li entela la veu figuradament transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment Vegeu també entelar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

entelar2

entelar2

verb transitiu Guarnir de tela, posar tela en un objecte Entelar sedassos Vegeu també entelar 1
Informació complementària