■ entusiasta

Partició sil·làbica: en_tu_si_as_ta
Etimologia: del gr. enthousiastḗs ‘inspirat pels déus’ 1a font: 1839, DLab.
  1. masculí i femení Persona que sent entusiasme per algú o per alguna cosa. Les lloances dels seus entusiastes. És entusiasta de Beethoven.
  2. adjectiu Entusiàstic. En soc un admirador entusiasta.