Es mostren 6 resultats

-era1

-era1

Sufix, del llatí -arius, -aria , que significa ‘lloc on hi ha’ Ex peixera ‘planta que dona’ Ex maduixera ‘objecte destinat a’ Ex calaixera Vegeu també -era 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

-era2

-era2

Sufix, del llatí -aria , que significa ‘ganes de’ Ex xerrera, badallera, pixera Vegeu també -era 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ era1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">era</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. aera ‘nombre, xifra, era’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. cronologia
    1. Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom. Era cristiana o era comuna. Era de la creació o era jueva. Era dels màrtirs.
    2. Època notable en què comença un nou ordre de coses. Llavors començà una era de pau.
  2. estratigrafia Unitat geocronològica de rang superior al període i inferior a l’eó.



    3. Vegeu també:
    era3
    era2

■ era1

femení cronologia Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom Era cristiana o era comuna Era de la creació o era jueva Era dels màrtirs Època notable en què comença un nou ordre de coses Llavors començà una era de pau estratigrafia Unitat geocronològica de rang superior al període i inferior a l’eó Vegeu també era 3 era 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ era2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">era</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. area ‘pati, era de batre’ 1a font: s. XI
    femení
    1. agricultura Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
    2. agricultura Espai petit de terra destinada a un conreu.
    3. oficis manuals Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, que serveix per a fer-hi operacions d’estesa de materials en diferents oficis.
  2. dialectal Edifici per a posar-hi les pastures.



    3. Vegeu també:
    era1
    era3

■ era2

femení agricultura Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla agricultura Espai petit de terra destinada a un conreu oficis manuals Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, que serveix per a fer-hi operacions d’estesa de materials en diferents oficis dialectal Edifici per a posar-hi les pastures Vegeu també era 1 era 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

era3

era3

femení història Cànon, secció o paràgraf d’un text legal o d’una perícope bíblica Vegeu també era 1 era 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

-er2
| -era

-er2
| -era

Sufix, del llatí -arius, -aria , que significa ‘habitant o natural de’ Ex brasiler, castelloner ‘professional de’ Ex fuster, bugader, rellotger ‘propens a’ Ex mentider, rialler Vegeu també -er 1