■ esbargir

Compareu: espargir
Etimologia: alteració de espargir, segurament per influx d’altres mots de forma o sentit semblant, com esbarriar, esbandir, esbravar, etc 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Dissipar, esbatre. Només va al cinema per esbargir els seus neguits.
  2. pronominal especialment Lliurar-se a entreteniments, deports, etc., que descansin, distreguin, etc., del treball, de preocupacions, etc. Havent dinat sempre anàvem a esbargir-nos ben bé una hora en un erm.