■ esborneiar-se

Partició sil·làbica: es_bor_ne_iar-se
Etimologia: de borni 1a font: s. XX, Ruyra
verb pronominal Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament. En veure l’os el cavall va esborneiar-se. Anava esborneiat, que topava pertot.