Es mostren 2 resultats

■ escaiola1

escaiola

Partició sil·làbica: es_ca_io_la
Etimologia: del moss. ´iškaylûla, diminutiu del moss. aragonès i asturià escalla ‘mena de blat’, del ll. td. scandŭla, ll. scandăla, íd. 1a font: 1764
femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Phalaris canariensis), d’arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual és emprada com a menjar per als ocells de gàbia.


Vegeu també:
escaiola2

■ escaiola1

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies Phalaris canariensis , d’arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual és emprada com a menjar per als ocells de gàbia Vegeu també escaiola 2
Traducció

■ escaiola2

escaiola

Partició sil·làbica: es_ca_io_la
Etimologia: de l’it. scagliuola, íd., diminutiu de scaglia ‘escata’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual es construeixen figures o es revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc.
    2. Figura o petita escultura realitzada emmotllant escaiola.
  2. Guix molt fi i blanc utilitzat pels guixaires per a l’enguixada de sostres i parets.


    3. Vegeu també:
    escaiola1

■ escaiola2

femení Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual es construeixen figures o es revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc Figura o petita escultura realitzada emmotllant escaiola Guix molt fi i blanc utilitzat pels guixaires per a l’enguixada de sostres i parets Vegeu també escaiola 1
Informació complementària
Traducció