■ escorredor | escorredora

Etimologia: de escórrer 1a font: 1292
  1. adjectiu
    1. Dit d’un nus, una llaçada, etc., que hom pot desfer escorrent-los.
    2. llaç escorredor Baga feta amb un nus que permet d’estrènyer-la o eixamplar-la a voluntat sense que es desfaci.
  2. masculí
    1. Lloc disposat perquè s’hi escorri un líquid.
    2. construcció i agricultura Séquia o altre conducte per on s’escorren les aigües sobreres d’un camp, d’un hort, d’un edifici.
  3. femení Colador gran que serveix per a posar-hi a escórrer alguna cosa.
  4. masculí indústria tèxtil Aparell per a escórrer, compost de dos cilindres disposats horitzontalment, l’un damunt l’altre, per entre els quals hom fa passar la roba, les troques, etc.