Es mostren 3 resultats

■ eslau1
| eslava


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eslau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: es_lau
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als pobles eslaus o a llurs llengües.
  2. masculí i femení història Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropea establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
  3. lingüística
    1. masculí Fons comú primitiu de les llengües eslaves.
    2. antic eslau Eslavònic.
    3. llengües eslaves Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu que comprèn les diverses llengües parlades pels pobles eslaus.



    4. Vegeu també:
    eslau2

■ eslau1
| eslava

adjectiu Relatiu o pertanyent als pobles eslaus o a llurs llengües masculí i femení història Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropea establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats lingüística masculí Fons comú primitiu de les llengües eslaves antic eslau Eslavònic llengües eslaves Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu que comprèn les diverses llengües parlades pels pobles eslaus Vegeu també eslau 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eslau2
| eslava

eslau2
| eslava

adjectiu Relatiu o pertanyent als eslaus masculí i femení història Esclau al servei dels àrabs del califat de Còrdova, a partir d’Abd-al-Rahman III Vegeu també eslau 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sud-eslau
| sud-eslava

■ sud-eslau
| sud-eslava

adjectiu i masculí i femení Iugoslau
Traducció