■ esment

Etimologia: de ment 1a font: s. XIV
    masculí
  1. [emprat només en frases verbals]
    1. Coneixença d’un fet. Haver esment d’alguna cosa. No tenia esment que li havien concedit l’indult. Quan en va prendre esment ja era massa tard.
    2. venir a esment (alguna cosa) Acudir al pensament.
  2. Menció. D’això que et dic, no en facis esment a ningú. Un fet digne d’esment.
  3. [emprat només en frases verbals]
    1. Atenció, cura. Posa esment a fer bé les coses. Para esment, que només t’ho diré una vegada.
    2. prendre esment (en alguna cosa) Fixar-s’hi atentament, posar-hi atenció.