■ espera

Etimologia: de esperar 1a font: s. XIV, Consolat
    femení
    1. Acció d’esperar 2. L’espera se m’ha fet inacabable.
    2. en (o a l’) espera de Esperant.
    3. sala d’espera Lloc on s’esperen els pacients (en el consultori d’un metge, d’un dentista, etc.), els passatgers que han de pujar en un tren, etc.
    1. Espai de temps concedit o acordat per al compliment d’un manament, d’un tracte, etc.
    2. dret Termini assenyalat pel jutge per executar una diligència.
    3. dret Temps que el creditor concedeix al deutor, una vegada vençut el crèdit, sense recórrer a les accions legals que la llei li concedeix, per tal de facilitar el pagament.
    4. a espera locució adverbial Deixant el pagament per a més endavant, en un termini fixat. Comprar, vendre, a espera. M’ho ha donat a espera.
  3. compàs d’espera música En un text musical, compàs format totalment per silencis.
  4. tenir espera locució verbal
    1. Tenir la paciència, la calma, d’esperar. Si haguessis tingut espera, no t’hauries cremat la llengua. Quan s’acosta l’hora de sortir al pati, no tenen espera.
    2. No ésser urgent. Això té espera: resolguem primer els altres problemes. Aquesta feina no té espera: ens hi hem de posar ara mateix.