■ espetegar

Etimologia: de pet 1a font: 1839, DLab.
    verb intransitiu
  1. Fer un espetec o espetecs.
  2. col·loquialment Xocar violentament; estavellar-se. La moto va espetegar contra la paret.
  3. anar a espetegar col·loquialment Anar a parar, arribar a un indret sense voler-ho. Aniràs a espetegar a l’hospital.