Es mostren 3 resultats

■ esquerrà | esquerrana

esquerrà

Homòfon: escarrar, esquerrar
Etimologia: de esquerre 1a font: c. 1500
  1. adjectiu Dit de qui se serveix de la mà o el peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un partit d’esquerra.
    2. masculí i femení ciències polítiques Persona pertanyent a un partit d’esquerra o que és d’esquerra.
  3. ball de l’esquerrana dansa Dansa popular catalana de parelles.

■ esquerrà | esquerrana

adjectiu Dit de qui se serveix de la mà o el peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret adjectiu Relatiu o pertanyent a un partit d’esquerra masculí i femení ciències polítiques Persona pertanyent a un partit d’esquerra o que és d’esquerra ball de l’esquerrana dansa Dansa popular catalana de parelles
Informació complementària
Traducció

■ esquer2 | esquerra

esquer

Etimologia: variant de esquerre
adjectiu dialectal Esquerre.


Vegeu també:
esquer1

■ esquer2 | esquerra

adjectiu dialectal Esquerre Vegeu també esquer 1
Traducció

■ esquerre | esquerra

esquerre

Etimologia: d’origen preromà, d’un mot ibèric emparentat amb el basc o d’un comp. ja basc, esku ‘mà’, i un adj. semblant a okerr ‘tort, defectuós’, contret en eskkerr, *eskuerra en romànic primitiu 1a font: s. XII
    [abreviatura esq.]
  1. adjectiu
    1. Situat, respecte a una persona, a la mateixa banda que el cor (oposat al costat dret). La vora esquerra d’un camí.
    2. Dit d’aquell de dos òrgans, dos membres, dues parts, etc., simètrics del cos d’una persona o una bèstia que és situat al costat esquerre d’aquesta (oposat al dret). L’ull esquerre. L’orella esquerra. Em costa de tallar-me les ungles de la mà esquerra.
    3. per extensió Dit del costat d’un objecte o una cosa material que és situat, amb relació a la seva part anterior, com en l’home el costat esquerre amb relació a la cara (oposat a dret). El camal esquerre d’uns pantalons.
  2. femení
    1. Costat esquerre. Seu a l’esquerra del president. Ha deixat les canadelles a l’esquerra de l’altar.
    2. Mà esquerra. No et senyis amb l’esquerra.
    3. [sovint en pl] ciències polítiques Sector d’una assemblea política situat a l’esquerra del president i format tradicionalment pels representants dels partits progressistes.
    4. [sovint en pl] per extensió ciències polítiques Partit, ideologia o política de tendència progressista. Han guanyat les esquerres. Tota la vida hem estat d’esquerres.
    5. esquerra! Veu de comandament militar per a ordenar als soldats que girin cap al costat esquerre.

■ esquerre | esquerra

abreviatura esq adjectiu Situat, respecte a una persona, a la mateixa banda que el cor oposat al costat dret La vora esquerra d’un camí Dit d’aquell de dos òrgans, dos membres, dues parts, etc, simètrics del cos d’una persona o una bèstia que és situat al costat esquerre d’aquesta oposat al dret L’ull esquerre L’orella esquerra Em costa de tallar-me les ungles de la mà esquerra per extensió Dit del costat d’un objecte o una cosa material que és situat, amb relació a la seva part anterior, com en l’home el costat esquerre amb relació a la cara oposat a dret El camal esquerre d’uns…
Informació complementària
Traducció