■ establiment

Etimologia: de establir
    masculí
    1. Acció d’establir o establir-se. L’establiment d’una fàbrica, d’una sucursal. L’establiment d’una regla;
    2. l’efecte.
  2. Casa o local on hom exerceix una activitat comercial, d’ensenyament, industrial, sanitària, etc. Un establiment comercial. Un establiment de banys.
    1. dret Concessió d’un immoble en emfiteusi en la qual el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.
    2. dret Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic. Havia rebut el nom de carta precària.
    3. història del dret Cessió quasi emfitèutica d’una batllia, una notaria o una escrivania, un forn, una taverna, una farga, un molí o altre dret de destret atorgada pel rei o per un baró, o bé imposició mitjançant cens i a vegades també amb pagament d’entrada.
    4. establiment a primers ceps dret català i història Rabassa morta.
    5. establiment mercantil dret mercantil Conjunt de béns organitzats per l’empresari, susceptible de servir per a l’explotació d’una empresa.