■ estampir

Etimologia: probablement de l’oc. ant. estampir ‘tancar violentament, espetegar com un tro’, del germ. gòt. *stampjan, variant de la mateixa arrel de estampar
    verb transitiu
  1. Estrènyer, acostar bé una cosa a una altra, o a unes altres, i tenir-les en un contacte estret que n’impossibiliti el moviment.
  2. Introduir una cosa en un buit de manera que hi resti fortament empresonada.
  3. Empènyer o aguantar fort un objecte per la part contrària en què hom pica o ajusta alguna cosa, perquè l’objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat.