■ estrènyer

Etimologia: del ll. strĭngĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [p p estret -a]
    1. transitiu Fer més estret, fer perdre amplada. Haurem d’estrènyer aquest finestral tan gran.
    2. pronominal Esdevenir més estret. Passada l’església el carrer s’estreny.
  2. transitiu
    1. Exercir pressió en costats oposats, tot al voltant, d’algú o d’alguna cosa. Li vaig estrènyer la mà amb les meves. Aquest barret m’estreny el cap.
    2. figuradament Intensificar l’esforç per obligar algú a fer alguna cosa, per reduir l’adversari en una lluita, en una discussió, etc. El va estrènyer a raons. Les circumstàncies l’estrenyien a fer-ho.
    1. transitiu Posar o fer posar diferents persones, coses o parts d’una cosa més acostades que no estaven, de manera que ocupin un espai més petit. Estrènyer les files. Estrènyer les ratlles en escriure.
    2. pronominal Si us estrenyeu una mica, hi cabrem tots.
  4. transitiu
    1. Fer que una cosa estrenyi més, es clogui amb més força o més acostadament, com estrenyent. Cal estrènyer més el cordill.
    2. per extensió Estrènyer els punys. Estrènyer un nus. Estrènyer les dents.
    3. figuradament Estrènyer el setge. Estrènyer els llaços de la nostra amistat.