■ estratificació

Partició sil·làbica: es_tra_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de estratificar
    femení
    1. Acció d’estratificar o estratificar-se;
    2. l’efecte.
  2. agricultura Operació de disposar, en capes o estrats, llavors de plantes arbòries i sorra o terra fina, alternativament, per aconseguir-ne una millor conservació i evitar-ne l’alteració per contacte amb l’aire o la germinació prematura.
  3. ecologia Disposició d’una biocenosi en estrat.
  4. estratigrafia Deposició d’un estrat o capa darrere un altre en superfícies planes o lleugerament inclinades.
  5. estratificació social sociologia Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.